Ga-gà

¿hi ha motiu per riure?

Sinopsis

El riure es compon de moviments convulsius del diafragma i de l’explosió sorollosa de l’aire dels pulmons, amb vocalització articulada i espasmes facials.

Amb el riure els músculs del tòrax i l’abdomen es relaxen i es contrauen a gran velocitat; es posen en funcionament un total de 400 músculs. El ventre es remou, el fetge vibra, s’estimula la melsa, s’allibera adrenalina i el cos segrega mitjancers químics com ara la serotonina o les endorfines.

Un cert dia i ja de nit, uns éssers especials per defectuosos es van trobar i van fundar Ga-gà, un lloc on viure, un espai on mostrar el
millor del seu art.

Lou, Nunó, Mirandolina, Marguit i Marguet tenen una obsessió: el riure. El riure com a oxigen, el riure com a aliment. Tots ells necessiten del riure per poder viure. Però se’ls acaben els motius…

Fitxa Artística

Creació: Marta Carrasco
Intèrprets: Marta Carrasco, Carme González, Xavi Sáez, Cristina Sirvent, Cristóbal Suárez
Ajudant de dirección i textos: Tays Sampablo
Iluminació: Ignasi Camprodón
Muntatge musical: José Antonio Gutiérrez

Premsa

El cabaret al·lucinat de la doctora Carrasco

Marta Carrasco es doctora cum laude amb Ga-gà, un peculiar cabaret l’estructura dramàtica s’ajusta perfectament a aquesta tècnica de successió de quadres vius de gran plasticitat que Carrasco utilitzava i utilitza. Els personjes de Ga-gà són imperfectes, estranys éssers d’un cabaret al·lucinat al qual un no es pot apropar amb la raó ni l’enteniment. Ga-ga és un procés de sugesitón gairebé perfecte que exigeix una actitud oberta a l’espectador en la mesura que arriba des de l’inconscient de la creadora i es dirigeix al de l’espectador.

Santiago Fondevila

Periodista, La Vanguardia, 16/06/2005

Faràndula d’excel·lència

Marguit, Marguet, Lou, Mirandolina i Nunó són personatges de carn i ossos, propers a tots nosaltres, molt a prop de totes les nostres debilitats i mancances. Nunó, el conductor de l’espectacle, el presentador i mestre d’aquesta meravellosa cerimònia escènica, no fa més que riure, amb la seva ganyota forçada, amb les seves constants interpel·lacions al públic, en un gest tragicòmic preádo de desesperança, però a estones entendridor: dona’m la mà, la mà …

En un incessant córrer i descórrer cortines, fa aparèixer a la resta de personatges que engoleixen a qui s’acosti a ells, que es mengen els seus nassos, que es retorcen, creixen i decreixen, la alimentació arriba assistida per un gota a fota esgarrifós. L’aparició de la més poètica de les vagines, un organisme ple de vida i intencions, clítoris inclòs, resulta aclaparadora. El treball col·loca la trajectòria de Marta Carrasco a un nivell d’excel·lència difícilment superable.

Rosali Ayuso

Periodista, El Mundo, 17/06/2005

Un magnífic i emocionant espectacle

Ga-gà és un magnífic muntatge intimista, impregnat d’humor i emoció. Ga-gà no és un espectacle de dansa. Tampoc dansa-teatre. Potser podríem parlar de teatre de moviment o de gest, o teatre dels sentits.

Carrasco arrenca amb Jacques Brel i ens situa en la metàfora d’una vella barraca de fira en la qual diversos éssers físicament imperfectes exhibeixen, amb una cruel innocència, els seus defectes. D’aquesta lletjor part Carrasco per il·luminar una alegre tristesa i presentar-nos el riure com a element liberarodr.

Carrasco save aturar el ritme i arribar-nos al cor. Es tracta de moments de brutal emoció, cada vegada més presents a mesura que l’obra avança. Una funció mimada i amb rigor. Es tracta d’un espectacle per a ànimes sensibles.

Gonzalo Pérez d'Olaguer

Periodista, El Periódico, 18/06/2005

Contacte

11 + 4 =

Share This