Blanc d'ombra

Per sobre de tot, passió.

Sinopsis

“Ets tan bonica que sembla que vagis a morir.”
Claude Debussy

Fa trenta anys que Camille Claudel viu internada en un sanatori. Els mobles de la seva vida fa molt temps que han quedat arraconats entre dies en blanc.

Blanc d’Ombra és un homenatge a Camille Claudel (escultora francesa, 1864-1943). A la seva persona, al seu caràcter, a la seva força i valentia. 
Blanc d’Ombra
és, per sobre de tot, passió.

Fitxa Artística

Creació: Marta Carrasco
Intèrpret: Marta Carrasco
Direcció: Marta Carrasco, Pep Bou, con la colaboración de Òscar Molina
Assistent de direcció: Pedro Serka
Ajudant de coreografia: Sílvia Garcia Munté
Espai escènic: Marta Carrasco

Una producció de:
Pep Bou Produccions

· Premi Butaca (premi del públic) 1999
· Premi de la crítica de Los Ángeles 2004

Premsa

Marta Carrasco va posar el públic als seus peus.

Tot el públic posat en peu va celebrar l’estrena del seu esplèndid Blanc d’Ombra al Sitges Teatre Internacional. Dança o teatre, de fet és igual com calgui definir-quan el resultat és de l’extrema qualitat de Blanc d’Ombra. Un espectacle que busseja en la vida i en la personalitat de Camille Claudel, la dona que August Rodin va vampiritzar apropiant de la seva obra i que acabo al manicomi.

Però la tristesa va molt més enllà, transcendeix la pura anècdota per acabar bussejant en un mar profund, ple de misteris, boires, de restes de naufragis, travessa la vida i la memòria d’una dona enamorada.

El que importa és la capacitat evocativa de les imatges que la Marta Carrasco crea amb el seu cos, el gest, el moviment fins a aconseguir les imatges plàstiques colpidores. Però sobretot és ella, el seu moviment, la seva enorme capacitat de comunicar emocions que omple l’escenari.

Pablo Ley

Periodista, El País, 13/06/1998

Plàstica en moviment.

El resultat de l’espectacle de Carrasco és d’una textura sentida, sensual, plena de paradoxes, i per aquest mateix motiu, emocionant i rica. Hi ha una capacitat brutal de provocar emocions en el treball de Carrasco. Hi ha molta bellesa plàstica. Hi ha també una gran interpretació que (re) crea al detall el personatge de Camille Claudel. En resum: es tracta d’una de les propostes de dansa més unitàries i coherents presentades aquest any.

Joaquim Noguero

Periodista, Avui, 11/11/1998

Contacte

9 + 4 =

Share This